El Vietnam, un país totalment desconegut per a nosaltres (un més). La primera sensació de la capital Hanoi es pot comprovar amb el post anterior: caos, milions de motos en totes direccions i carregades amb qualsevol cosa que et puguis imaginar. Cada dia una sorpresa.
La ciutat té un aspecte antic, com a gris, recorda aquests llocs amb empremta comunista. Actualment es veu humil, però no pobra. Almenys no veiem gent tan pobra com a Manila, val a dir que a Hanoi no és permès demanar almoina, pel que ens digueren aquells més desemparats reben fruites per a "vendre-les" a un peu més car de mercat, és la manera que tenen de demanar diners. A més, sembla que qui més qui menys té o una bicicleta o una moto vella o un espai entre quatre parets per muntar-hi un negoci.
Sort que na Pupuça i jo sempre estàvem dins la motxilla d'aquell parell perquè sinó no ens haguéssim atrevit ni a creuar al carrer!! Un dia anàrem tots d'excursió a veure els llocs més emblemàtics de la ciutat: el mausoleu de Ho Chi Minh (el líder nacional qui va encapçalar el país en les guerres contra França i EUA) la casa on va viure, el llac Hoan Kiem, el Temple de la Literatura (Van Mieu),... Allà al Temple hi havia molt ambient, tant de turistes com de nacionals, doncs és un lloc on alumnes graduats universitaris van a celebrar que han acabat. El Temple fou un espai acadèmic de fa més de 1000 anys!! Jo, com sempre, buscant amistats...
 |
| En Sebas i na Pupuça colant-se a la foto de grup dels estudiants. |
 |
| Tot i que prefereixo els eucaliptus, tenia el mono de penjar-me!! |
 |
| Tot l'equip: la coreana, el japonès, en Tomeu i na Pupuça al Tempre de la Literatura |
N'Adela i en Sebas es trobaren varis viatgers a qui no els hi va agradar Hanoi. Jo sé, que a ells sí que els hi va agradar. Té un punt diferent.
PD: Pels que no ho sapigueu, el títol del post és una pel·lícula de riure basada en el Vietnam durant la guerra, la recomanem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per pensar amb noltros!! :)