Un paradís inesperat

Continuu estant jo tota sola. En Tomeu no apareix!! Jo, com a puça, no en tenc no d'especial interès per anar a perdre es temps a ses platges. Ara bé, com pot ser que aquells dos no n'hagin trepitjada cap ni a les Filipines, ni al Vietnam, ni a Cambodja? Semblen de secà.

Resulta que després de tantes setmanes de viatge actiu sense parar: que si museus, que si canviar de casa o d'alberg, que si viatjar de nit o de dia,... el cos els demanava una mica de relax. De manera general, Tailàndia es un país que es divideix en Bangkok (al centre-sud), la zona est fronterera amb Cambodja i Laos, el nord amb les muntanyes i fronterera amb Laos i Birmània i el sud amb el Mar d'Andaman a l'oest i el Golf de Tailàndia a l'est. Val a dir, que els meus amics no tenen gaire criteri. O millor dit, potser sí que en tenen de criteri. Resulta que Phuket (al mar d'Andaman) és la zona turística de Tailànda per excel·lència i al Golf de Tailàndia hi ha dues illes, Koh Pha-Ngan i Koh Samui que són famoses per les platges idíl·liques i les macro festes Full Moon Party, on s'hi ajunten mils de turistes per fer raves a la platja.

Que què vam fer tots plegats? Anar a Koh Tao, la tercera de les illes del Golf de Tailàndia on semblava que també era un bon lloc per perdre's. I quina sorpresa! Koh Tao no té la massificació turística d'altres llocs, però compta amb els serveis bàsics que hom necessita: menjar, cervesa i platja. I també, el típic tai oferint tota mena de serveis pel guiri: taxis per recórrer 50m, massatges, lloguer de quads i motos per a què quan un les condueix anant gat t'obris es cap o que quan les tornis de cobrin una pasta per reparar ses rascades que ja tenien, etc... Noltros, motxilles a s'esquena, vam caminar mitja horeta des port (mini-port) fins a una platja que, segons sa guia, semblava arraconadeta i ideal per descansar.

Aquesta imatge surt a totes les guies de viatge. Vos promet que la férem noltros!

Visió des de la nostra cabana.

I quina va ser sa següent sorpresa? Que entre sa poca gent que hi havia per allà, hi havia una colònia de catalans!! Bé, siguem més amplis. Una colònia d'espanyols!! Com bé sabeu, en Sebas i n'Adela procuren no caure amb l'impuls més primitiu de fer amistats amb tot espanyol que es trobin pel camí, però resulta que aquí feien pa-amb-oli (ah! i pa-amb-tomàquet també en feien!). El primer personatge, però, que se trobaren fou en Brujo. Quin mega-crack! En Brujo és un tio de barri de Madrid que va decidir muntar una escola de busseig a Koh Tao, farà ja 5 anys. No els hi deu anar tan malament tenint en compte que només fan classes en castellà, català i basc. Sí sí, es pot fer un curs de busseig en català a Koh Tao. Això guanya punts... A més, bastava que un dels dos, n'Adela o en Sebas, fessin el curs Open Water (iniciació) de busseig, per a què l'allotjament a una cabana ben al davant de la platja els hi sortís de franc!!

Hi tornarem...

Idò això. Una setmana a una cabaneta al sud de Koh Tao, passant les hores entre el busseig, la platja, el menjar tailandès... i el menjar català. No cal oblidar que feia més de dos mesos que no tastaven el pa amb tomàquet o la truita de patates! A banda del Brujo i la resta de tècnics de la seva escola, hi havia molts altres espanyols que es dedicaven principalment al busseig o s'hi havien dedicat, i començaven a muntar negocis, com un restaurant de menjar espanyol. Boníssim!!

N'Adela va preferir guardar les seves energies... econòmiques... per fer un curs d'anglès més endavant, però en Sebas no s'ho va pensar, doncs els preus a Koh Tao estan unificats entre totes les escoles de busseig que hi ha, i diuen que són les més barates del món. El fons del mar a Tailàndia és molt divers i ric, com es caracteritzen les zones tropicals. Peixos de tots els colors, coralls, aigües transparents, temperatura formidable... I els tècnics sabien el què feien. Tot fou important. I tot va ajudar a que fos una experiència inoblidable.

Mentre en Sebas bussejava, n'Adela feia fotos i jo intentava no caure dins la mar.

Una vegada més es posaren en ruta cap a la costa oest, a Phuket. Una nit dins d'un vaixell com si fossin sardines enllaunades els va portar cap al continent, i d'allà un bus fins a Phuket. Segurament a molts de voltros vos sonarà Phuket per la pel·lícula aquesta que han estrenat fa poc d'un tsunami que es carrega mitja vila. Per sort o per desgràcia, noltros no en sabíem res ni dels fets reals ni de la pel·lícula, el que sabíem era que a Phuket i vivia un viatger que s'havia quedat a ca'n Sebas i n'Adela a Lleida a través de CouchSurfing, i per això tiràrem tots cap allà.

N'Ori, un al·lot rus expert auto-estopista, els va recomanar raconets per veure i gaudir de sa platja, així com un lloc per llogar una motillo de fiar, d'aquells que no cobraran un extra per les suposades rascades fetes... Així que, motoritzats, tots tres recorrerem Phuket des de les platges amb més resorts turístics fins a... les mateixes platges on 20 metres més enllà dels hotels no hi ha ningú!! Els turistes a vegades són com ovelles. Platges llarguíssimes, plenes de vegetació salvatge i aigua clara. I els turistes es torren sobre les hamaques ben al davant de la porta dels seus hotels deixant la resta de la platja buida! Millor per a nosaltres. :)

Què més podem demanar? - Veure-hi, potser? ;)

ขอบคุณประเทศไทย --> Ka-Pun-Kap Tailàndia

Podeu veure més fotos de Tailàndia clicant aquí.

PD: Si decidiu anar a Koh Tao, no dubteu en fer un curs de busseig o un parell d'immersions amb la gent del Brujo i IHASIA. Si els deis que els coneixeu gràcies a aquest post o gràcies a nosaltres vos faran descompte. :) Aquí teniu més info: www.IHASIA.net

Primer contacte amb Tailàndia: Bangkok i Loi Krathong

L'estada a Tailàndia va ser molt diferent de les que férem als altres països, i fou degut a l'absència d'en Tomeu. El molt gamarús es va entretenir massa amb els elefants (sí sí, aquells que surten a la fotografia del post anterior) i no va ser a temps d'agafar l'autobús cap a Bangkok. Aquí em teniu a mi, na petita Pupuça posant-vos al dia de les nostres aventures. Esper i desitj que en Tomeu mos trobi aviat...

Després d'unes 12 hores d'autobús des de Siem Reap arribàrem esgotats al gran Bangkok. Tot i així, tinguérem sort en els tràmits fronterers, ja que sovint tens possibilitat de, un pic creuada la frontera i en terres tailandeses, quedar-te més tirat que una burilla. Sí sí, el bitllet comprat a Cambodja no serveix per a res, i els conductors thai et diuen d'agafar el tren i aspabil!

Les primeres impressions de Tailàndia ens feien percebre que era un país diferent del Vietnam o Cambodja. Potser més desenvolupat? Potser. Carreteres amples, més cotxes, més luxe,... Més endavant ens assabentàrem que el país no ha estat bombardejat ni en cap guerra (excepte les civils) internacional, a diferència dels països de la Indoxina.

"ถนนข้าวสาร" és possiblement el més conegut de Bangkok. Khao San Road. És un carrer on s'hi instal·la un mercadet que satisfà al turista més guiri. De menjar a roba hippiosa com també típics souvenirs, massatge al peus amb cervesa de regal, carnets falsificats (ens n'oferiren un que era un carnet de conduir validat per l'ONU!!) i, malauradament, molta oferta de prostitució. Bangkok és molt, massa, popular pel turisme sexual. Khao San i Rambutri són els carrers que conflueixen tot tipus de turisme: gent variades, "amb pintes", motxileros, gent que vol fer negocis i transexuals, ja que a Bangkok estan molt integrats i acceptats en la societat.

Vam tenir la sort de coincidir amb una festa, Loi Krathong, la festa que es celebra en la dotzena lluna plena de l'any. La tradició els porta a fer petits fanals amb fulles de lotus que il·luminen i deixen anar pel rius i canals, com si fossin cuques de llum que van riu avall. Altres, coberts amb una papers de colors que conserven l'aire calent s'enlairen i il·luminen el cel nocturn.

Bangkok és molt més que oci i festa, en Tomeu hagués xalat per tot arreu. Sobretot al Palau Reial on tenien unes normes d'etiqueta molt estrictes i no deixen entrar a ningú que mostri genolls, colzes o alguna part més que no ens enrecordam. Això sí, et deixaven roba de franc... et podies disfressaaaaaaaaaaaaaaar! El destacable del recinte on hi ha el Palau és la quantitat de temples (de totes mides i colors), que mostren una època d'esplendor del país. A diferència dels temples budistes d'altres països, els thai estan plens d'elements lluents: miralls, pedres de colors,... L'inquilí del recinte, el rei, és una figura venerada i molt respectada per tots els tailandesos. Pels carrers ens trobàrem imatges emmarcades i amb flors al peu. També es veu que quan sona l'himne del país a les set del matí tothom deixa de fer el que està fent i es planta dret fins que acaba. Com a ca nostra vamos...

Una figura en un dels temples del recinte. Què lluent!

Una de les moltes imatges que hi ha del rei.

Un altre temple destacable i que ens va agradar molt a tots tres, fou el temple Wat Pho, que allotja l'escultura de buda estirat més gran del món. La bona peça fa 46 metres d'allargada i 15 d'alçada.

Com van ficar l'escultura dins l'edifici?

Després de gaudir d'uns quants dies a Bangkok, ens posàrem en marxa camí cap al sud, fent una primera parada a casa de na Nok Silabut, una al·lota tailandesa de CouchSurfing que ens va allotjar 3 dies a casa seva a la ciutat de Nakhon Pathom. Tenint la possibilitat d'estar a casa de gent d'aquí, una vegada més, mos va permetre endinsar-nos una mica més dins la cultura tai i conèixer de més a prop a la gent. A aquella ciutat s'hi organitzava una fira anual que congregava a monjos i fidels budistes durant es cap de setmana. Noltros fórem dels pocs turistes enmig de tant devot! Tota una immersió!

En bicicleta per Siem Reap

Cambodja!

- Siem què?
- Siem Reap, on es troba Angkor Wat.
- Angkor què?
- Angkor Wat, als temples d'Angkor a Cambodja.
- Cambo...què?
- Angkor Wat és patrimoni mundial de la Unesco! Es diu que és una de les meravelles del món i es troba a Cambodja, un país situat entre Tailàndia, Laos i Vietnam a l'antiga Indoxina...

Sort que na Pupuça m'ho va explicar perquè després de deixar el Vietnam jo no sabia ben bé a on anàvem i tenia clar que aquest no era el camí més curt per anar a Austràlia. Enlloc de tirar pel dret cap al sud, aquells dos decidiren viatjar direcció oest cap a Tailàndia i havíem de creuar el país de Cambodja amb autobús... a aquest ritme passarem Nadal encara a l'hemisferi nord!

De fet, a Cambodja només coneguérem la ciutat de Siem Reap. A la capital, Phnom Penh només ens hi aturarem de passada per estirar ses cames. Jo no era l'únic ignorant. Un cop més n'Adela i en Sebas es sorprengueren de la quantitat de turistes que hi havia a Siem Reap i la gran majoria, per no dir tots, hi eren per visitar els temples d'Angkor.

Els temples d'Angkor són famosos perquè n'Angelina de cal Jolie va rodar sa pel·lícula de Tomb Raider allà. Bé. Abans d'això ja ho eren de famosos! Resulta que els temples d'Angkor són un complex de temples hinduistes, primer, i budistes després, construïts entre els segles IX i XIII en una extensió molt àmplia. Gràcies a la visita que tots férem al museu de la ciutat, aprenguérem una miqueta d'història que ens ajudà a entendre part del significat d'aquell munt de runes i pedres.

No pots dir què és més espectacular: els arbres o els temples.

La majoria de turistes s'apropa als temples fent una visita exprés d'un dia... 5:00 tuk-tuk et passa a recollir, 5:30 el tuk-tuk et deixa a Angkor Wat per veure la sortida del Sol, 6:00 esmorzar per 3,5$, 6:30 el tuk-tuk et deixa a la porta d'un altre temple i t'espera a la sortida, 7:30 agafes el tuk-tuk... i així tot el dia. N'hi ha que hi van amb cotxe... n'hi ha que hi van amb bus... n'hi ha que compren un passi de tres dies o d'una setmana... i n'hi ha que hi van en bicicleta. Com nosaltres. Tres dies amb bicicleta pels temples d'Angkor.

Anar amb bicicleta pels temples és més cansat sobretot tenint en compte la calor i el clima de Siem Reap però et permet gaudir dels temples que es troben enmig de la natura envoltats d'aigua, arbres altíssims i, sobretot, et permet fugir de les onades de guiris que sembla que tots segueixin la mateixa ruta. La llibertat de la bicicleta ens permeté no tan sols gaudir de les pedres sinó també fer petites parades a temples budistes que ens trobàvem, racons al mig del bosc,... Heu de sabre que els temples no es troben a un recinte tancat, sinó és un bosc travessat per dues carreteres i al bosc s'hi troben també llars, escoles, petits menjadors i botigues improvisades de records, etc.

El temple més famós d'Angkor: Angkor Wat.

En Tomeu, na Pupuça i n'Adela de fons.

El segon aspecte més conegut de Cambodja és el preu de la cervesa. El cost de la vida és molt baix. El que provoca que sigui un destí molt concorregut per mochileros, motxillers i backpackers. Bé, ja mos enteneu. En Sebas i n'Adela després d'informar-se una miqueta de la situació del país es posaren en contacte amb algunes persones que estan treballant amb projectes de suport a la comunitat, però no pogueren trobar-se degut a la manca de temps, problemes d'infraestructures i algun que altre problema de comunicació. L'anglès és fàcil però el cambotjà costa un colló! ;)

Fent amics. Amigos para siempre...

En resum. Una setmaneta dormint a un hostal on es podia pagar 1$/nit (aquells dos són uns sibarites i pagaren tres cops més), una mica de cultura i d'història, i menjar econòmic abans de creuar una altra frontera cap al sisè país d'aquest viatge: Tailàndia.

Podeu veure més fotos de Cambodja clicant aquí.