Un paradís inesperat

Continuu estant jo tota sola. En Tomeu no apareix!! Jo, com a puça, no en tenc no d'especial interès per anar a perdre es temps a ses platges. Ara bé, com pot ser que aquells dos no n'hagin trepitjada cap ni a les Filipines, ni al Vietnam, ni a Cambodja? Semblen de secà.

Resulta que després de tantes setmanes de viatge actiu sense parar: que si museus, que si canviar de casa o d'alberg, que si viatjar de nit o de dia,... el cos els demanava una mica de relax. De manera general, Tailàndia es un país que es divideix en Bangkok (al centre-sud), la zona est fronterera amb Cambodja i Laos, el nord amb les muntanyes i fronterera amb Laos i Birmània i el sud amb el Mar d'Andaman a l'oest i el Golf de Tailàndia a l'est. Val a dir, que els meus amics no tenen gaire criteri. O millor dit, potser sí que en tenen de criteri. Resulta que Phuket (al mar d'Andaman) és la zona turística de Tailànda per excel·lència i al Golf de Tailàndia hi ha dues illes, Koh Pha-Ngan i Koh Samui que són famoses per les platges idíl·liques i les macro festes Full Moon Party, on s'hi ajunten mils de turistes per fer raves a la platja.

Que què vam fer tots plegats? Anar a Koh Tao, la tercera de les illes del Golf de Tailàndia on semblava que també era un bon lloc per perdre's. I quina sorpresa! Koh Tao no té la massificació turística d'altres llocs, però compta amb els serveis bàsics que hom necessita: menjar, cervesa i platja. I també, el típic tai oferint tota mena de serveis pel guiri: taxis per recórrer 50m, massatges, lloguer de quads i motos per a què quan un les condueix anant gat t'obris es cap o que quan les tornis de cobrin una pasta per reparar ses rascades que ja tenien, etc... Noltros, motxilles a s'esquena, vam caminar mitja horeta des port (mini-port) fins a una platja que, segons sa guia, semblava arraconadeta i ideal per descansar.

Aquesta imatge surt a totes les guies de viatge. Vos promet que la férem noltros!

Visió des de la nostra cabana.

I quina va ser sa següent sorpresa? Que entre sa poca gent que hi havia per allà, hi havia una colònia de catalans!! Bé, siguem més amplis. Una colònia d'espanyols!! Com bé sabeu, en Sebas i n'Adela procuren no caure amb l'impuls més primitiu de fer amistats amb tot espanyol que es trobin pel camí, però resulta que aquí feien pa-amb-oli (ah! i pa-amb-tomàquet també en feien!). El primer personatge, però, que se trobaren fou en Brujo. Quin mega-crack! En Brujo és un tio de barri de Madrid que va decidir muntar una escola de busseig a Koh Tao, farà ja 5 anys. No els hi deu anar tan malament tenint en compte que només fan classes en castellà, català i basc. Sí sí, es pot fer un curs de busseig en català a Koh Tao. Això guanya punts... A més, bastava que un dels dos, n'Adela o en Sebas, fessin el curs Open Water (iniciació) de busseig, per a què l'allotjament a una cabana ben al davant de la platja els hi sortís de franc!!

Hi tornarem...

Idò això. Una setmana a una cabaneta al sud de Koh Tao, passant les hores entre el busseig, la platja, el menjar tailandès... i el menjar català. No cal oblidar que feia més de dos mesos que no tastaven el pa amb tomàquet o la truita de patates! A banda del Brujo i la resta de tècnics de la seva escola, hi havia molts altres espanyols que es dedicaven principalment al busseig o s'hi havien dedicat, i començaven a muntar negocis, com un restaurant de menjar espanyol. Boníssim!!

N'Adela va preferir guardar les seves energies... econòmiques... per fer un curs d'anglès més endavant, però en Sebas no s'ho va pensar, doncs els preus a Koh Tao estan unificats entre totes les escoles de busseig que hi ha, i diuen que són les més barates del món. El fons del mar a Tailàndia és molt divers i ric, com es caracteritzen les zones tropicals. Peixos de tots els colors, coralls, aigües transparents, temperatura formidable... I els tècnics sabien el què feien. Tot fou important. I tot va ajudar a que fos una experiència inoblidable.

Mentre en Sebas bussejava, n'Adela feia fotos i jo intentava no caure dins la mar.

Una vegada més es posaren en ruta cap a la costa oest, a Phuket. Una nit dins d'un vaixell com si fossin sardines enllaunades els va portar cap al continent, i d'allà un bus fins a Phuket. Segurament a molts de voltros vos sonarà Phuket per la pel·lícula aquesta que han estrenat fa poc d'un tsunami que es carrega mitja vila. Per sort o per desgràcia, noltros no en sabíem res ni dels fets reals ni de la pel·lícula, el que sabíem era que a Phuket i vivia un viatger que s'havia quedat a ca'n Sebas i n'Adela a Lleida a través de CouchSurfing, i per això tiràrem tots cap allà.

N'Ori, un al·lot rus expert auto-estopista, els va recomanar raconets per veure i gaudir de sa platja, així com un lloc per llogar una motillo de fiar, d'aquells que no cobraran un extra per les suposades rascades fetes... Així que, motoritzats, tots tres recorrerem Phuket des de les platges amb més resorts turístics fins a... les mateixes platges on 20 metres més enllà dels hotels no hi ha ningú!! Els turistes a vegades són com ovelles. Platges llarguíssimes, plenes de vegetació salvatge i aigua clara. I els turistes es torren sobre les hamaques ben al davant de la porta dels seus hotels deixant la resta de la platja buida! Millor per a nosaltres. :)

Què més podem demanar? - Veure-hi, potser? ;)

ขอบคุณประเทศไทย --> Ka-Pun-Kap Tailàndia

Podeu veure més fotos de Tailàndia clicant aquí.

PD: Si decidiu anar a Koh Tao, no dubteu en fer un curs de busseig o un parell d'immersions amb la gent del Brujo i IHASIA. Si els deis que els coneixeu gràcies a aquest post o gràcies a nosaltres vos faran descompte. :) Aquí teniu més info: www.IHASIA.net