Per fi mos trobam a sa meva terra!!

Un mes d'espera...

Quin plaer poder tornar a casa després de l'ensurt de Cambodja! Em pensava que el meu viatge se m'havia acabat al mig de la carretera als afores de Siem Reap a lloms d'aquell elefant, però per sort sóc un koala espavilat i vaig trobar la manera d'arribar a Austràlia. Als temples d'Angkor hi ha molts turistes i, d'ells, molts turistes australians. Clar, tan "a prop" de casa seva tot és més fàcil. Aleshores, ben decidit i sense pensar-m'ho dues vegades, me vaig colar dins sa motxilla d'una parella d'Aussies que resulta que vivien a Melbourne. És la segona ciutat més gran d'Austràlia, després de Sydney, i la capital de l'estat de Victòria, al sud del continent-illa-país australià.

La meva intuïció em va conduir a un Parc Natural a prop de Melbourne on sabia que, tard o d'hora, me'ls trobaria doncs és relativament a prop de Melbourne i és un lloc ideal per a què els koales ens trobem amb humans. O que els humans es trobin amb koales. I així fou! Era un dia de mitjans de gener i jo em trobava com sempre menjant fulles d'eucaliptus a la copa dels arbres i reposant com els meus germans koales (aquesta és, bàsicament, tota l'activitat que fem els koales, per això he guanyat uns quants quilets de pes) quan vaig veure els caps de n'Adela, en Sebas, na Pupuça i d'un senyor que des de dalt tenia un cap molt graciós. Vaig pensar en saltar i caure sobre ell, però com que no mos coneixem, Déu sap quina hagués estat la seva reacció! Així que més discretament vaig decidir que me trobessin ells a mi i així fou!

En Leo, n'Adela, en Sebas, na Pupuça i jo

A la fi mos retrobam. Vistes a la Mornington Peninsula

Na Pupuça me contà més endavant, que com que se va preocupar molt de sa meva desaparició va decidir fer-se veure a n'Adela i en Sebas i contar-els-hi sa nostra història de polissons. Per això, quan aquells dos me veren damunt aquell piló, se posaren la mar de contents!! A més a més, poguérem disfrutar des viatge plegats sense necessitat de que na Pupuça i jo anéssim d'amagat.

Na Pupuça també me digué que arribaren a Melbourne dia 2 de gener, després d'un llarg viatge i passar es cap d'any a s'aeroport de Doha, a Qatar. També me contà que els oficials d'immigració de l'aeroport estigueren molta estona abans de permetre l'accés a n'en Sebas i n'Adela. Segur que si jo hi hagués estat, només en dir que som en Tomeu de ca'n McBoomerang mos haguessin obert totes ses portes! En fi, lo important és que passaren sa frontera, sobrevisqueren a una ciutat plena de turistes en ple estiu (Austral) abans de conèixer i ser allotjats a can Leo i na Zhenya, de CouchSurfng.

Conèixer na Zhenya i en Leo a Melbourne va ser un punt d'inflexió a la nostra estada a Austràlia. No només van ser uns amfitrions de CouchSurfing simpàtics i considerats, sinó que l'afecte fou recíproc des del primer dia i vam crear uns lligams d'amistat que segur duraran al temps i a la distància. Fórem els seus primers convidats de CS, es notava que tenien ganes de mostrar-mos coses i de que noltros també mos ho passéssim bé. Com aquell dia que visitàrem un mercat i férem l'aperitiu del dia menjant ostres, o aquell altre dia que anaren d'excursió a la Mornington Peninsula (i ens trobàrem). Sense en Leo i na Zhenya mai haguéssim viscut aquests moments (i molts d'altres...).

Ostres al mercat de South Melbourne

Primer contacte amb l'Oceà

Els primers dies a la ciutat els passàrem caminant, la millor manera per conèixer la ciutat. Del primer moment tots quatre mos enamoràrem de Melbourne: els seus parcs, l'ambient que s'hi respira, els edificis, es cafès,... De tot menys dels preus!