Era una tarde aciaga cuando los hinchas del Espanyol se acercaban al estadio de Cornellà-El Prat. Aix! Perdoneu, que m’estic confonent de crònica… Tornem a començar.
Aquella tarda la plaça estava de gom-a-gom. No hi cabia ni un alfiler, ni un asiàtic més. La plaça engalanada per presentar una de les millors tardes de la temporada. L’esdeveniment que tot Austràlia espera va començar i ningú no s’ho volia perdre. El temps acompanyava i l’ambient que s’hi respirava era el de les millors jornades mai vistes.
(No era ni una final ni res de res, però com a periodista esportiu cal que exageri la realitat)
Les pantalles ubicades a Federation Square no deixaren a ningú indiferent i permeteren a l’afició poder gaudir d’una tarda de tennis del més alt nivell. Aquell dia jugaven el Federer i... algú més (a qui l’interessa l’altre quan qui juga és el Federer, el Nadal, el Djokovic o les germanes Williams?)
El millor dia, però, encara havia d’arribar. Uns dies després els estadis Rod Laver Arena, Hisense i la resta bullien d’èxtasi i també pels prop de 40 graus de temperatura que feia a la ciutat de Melbourne. Aquell dia fou tan especial degut a les meves habilitats per aconseguir entrades per al grup i gaudir d’un dia del tennis de més al nivell. Unes entrades per passar tot un dia a les pistes de l’Australia Open, un dels quatre Grand Slams de la temporada.
Acompanyats de l’afició local més fidel representada pel Leo, la comitiva formada per n’Adela, na Pupuça, en Sebas i jo mateix gaudírem d’uns matxs on velles glòries com en McEnroe ens vanagloriaven amb el seu clàssic joc jugant a dobles en la categoria de veterans, una semifinal de dobles femení on les italianes es disputaren passar a la final amb la parella xinesa, no sense emoció final, i l’altra semifinal on les germanes Williams es cruspiren la Petrova i l’Srebotnik.
Quina emoció! Quina tensió que es respirava a les graderies! El punt àlgid de la tarda vingué al voltant de les tres de la tarda quan tota la massa s’ajuntava als lavabos per refrescar-se una mica. Per a que us fageu una idea, seria quan a ses verbenes des poble tothom té molta set i van a cercar birra, però com que aquí la cervesa té un preu prohibitiu, la gent es conforma en beure aigua i tirar-se’n una mica per damunt del cap.
Afortunadament, la sang no va arribar al riu i les afeccions de totes parts gaudiren del tennis en el seu estat més pur a Melbourne – la capital del tennis mundial. Bé, o la capital de l’Hemisferi Sud del tennis mundial (que no s’enfadin els parisencs, londinencs o novaiorquesos).
Tomeu de can McBoomerang. TV3. Melbourne
PD: Uns dies després vaig cercar entrades per veure s’estimada Núria Llagostera, però el meu contacte ja no hi era i no em prenien en sèrio.:-(
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per pensar amb noltros!! :)