Australia Open 2013. Crònica den Tomeu de can Boomerang

Era una tarde aciaga cuando los hinchas del Espanyol se acercaban al estadio de Cornellà-El Prat. Aix! Perdoneu, que m’estic confonent de crònica… Tornem a començar.

Aquella tarda la plaça estava de gom-a-gom. No hi cabia ni un alfiler, ni un asiàtic més. La plaça engalanada per presentar una de les millors tardes de la temporada. L’esdeveniment que tot Austràlia espera va començar i ningú no s’ho volia perdre. El temps acompanyava i l’ambient que s’hi respirava era el de les millors jornades mai vistes.

(No era ni una final ni res de res, però com a periodista esportiu cal que exageri la realitat)

Les pantalles ubicades a Federation Square no deixaren a ningú indiferent i permeteren a l’afició poder gaudir d’una tarda de tennis del més alt nivell. Aquell dia jugaven el Federer i... algú més (a qui l’interessa l’altre quan qui juga és el Federer, el Nadal, el Djokovic o les germanes Williams?)

 

El millor dia, però, encara havia d’arribar. Uns dies després els estadis Rod Laver Arena, Hisense i la resta bullien d’èxtasi i també pels prop de 40 graus de temperatura que feia a la ciutat de Melbourne. Aquell dia fou tan especial degut a les meves habilitats per aconseguir entrades per al grup i gaudir d’un dia del tennis de més al nivell. Unes entrades per passar tot un dia a les pistes de l’Australia Open, un dels quatre Grand Slams de la temporada.

Acompanyats de l’afició local més fidel representada pel Leo, la comitiva formada per n’Adela, na Pupuça, en Sebas i jo mateix gaudírem d’uns matxs on velles glòries com en McEnroe ens vanagloriaven amb el seu clàssic joc jugant a dobles en la categoria de veterans, una semifinal de dobles femení on les italianes es disputaren passar a la final amb la parella xinesa, no sense emoció final, i l’altra semifinal on les germanes Williams es cruspiren la Petrova i l’Srebotnik.

Quina emoció! Quina tensió que es respirava a les graderies! El punt àlgid de la tarda vingué al voltant de les tres de la tarda quan tota la massa s’ajuntava als lavabos per refrescar-se una mica. Per a que us fageu una idea, seria quan a ses verbenes des poble tothom té molta set i van a cercar birra, però com que aquí la cervesa té un preu prohibitiu, la gent es conforma en beure aigua i tirar-se’n una mica per damunt del cap.

Afortunadament, la sang no va arribar al riu i les afeccions de totes parts gaudiren del tennis en el seu estat més pur a Melbourne – la capital del tennis mundial. Bé, o la capital de l’Hemisferi Sud del tennis mundial (que no s’enfadin els parisencs, londinencs o novaiorquesos).

Tomeu de can McBoomerang. TV3. Melbourne

PD: Uns dies després vaig cercar entrades per veure s’estimada Núria Llagostera, però el meu contacte ja no hi era i no em prenien en sèrio.:-(

Per fi mos trobam a sa meva terra!!

Un mes d'espera...

Quin plaer poder tornar a casa després de l'ensurt de Cambodja! Em pensava que el meu viatge se m'havia acabat al mig de la carretera als afores de Siem Reap a lloms d'aquell elefant, però per sort sóc un koala espavilat i vaig trobar la manera d'arribar a Austràlia. Als temples d'Angkor hi ha molts turistes i, d'ells, molts turistes australians. Clar, tan "a prop" de casa seva tot és més fàcil. Aleshores, ben decidit i sense pensar-m'ho dues vegades, me vaig colar dins sa motxilla d'una parella d'Aussies que resulta que vivien a Melbourne. És la segona ciutat més gran d'Austràlia, després de Sydney, i la capital de l'estat de Victòria, al sud del continent-illa-país australià.

La meva intuïció em va conduir a un Parc Natural a prop de Melbourne on sabia que, tard o d'hora, me'ls trobaria doncs és relativament a prop de Melbourne i és un lloc ideal per a què els koales ens trobem amb humans. O que els humans es trobin amb koales. I així fou! Era un dia de mitjans de gener i jo em trobava com sempre menjant fulles d'eucaliptus a la copa dels arbres i reposant com els meus germans koales (aquesta és, bàsicament, tota l'activitat que fem els koales, per això he guanyat uns quants quilets de pes) quan vaig veure els caps de n'Adela, en Sebas, na Pupuça i d'un senyor que des de dalt tenia un cap molt graciós. Vaig pensar en saltar i caure sobre ell, però com que no mos coneixem, Déu sap quina hagués estat la seva reacció! Així que més discretament vaig decidir que me trobessin ells a mi i així fou!

En Leo, n'Adela, en Sebas, na Pupuça i jo

A la fi mos retrobam. Vistes a la Mornington Peninsula

Na Pupuça me contà més endavant, que com que se va preocupar molt de sa meva desaparició va decidir fer-se veure a n'Adela i en Sebas i contar-els-hi sa nostra història de polissons. Per això, quan aquells dos me veren damunt aquell piló, se posaren la mar de contents!! A més a més, poguérem disfrutar des viatge plegats sense necessitat de que na Pupuça i jo anéssim d'amagat.

Na Pupuça també me digué que arribaren a Melbourne dia 2 de gener, després d'un llarg viatge i passar es cap d'any a s'aeroport de Doha, a Qatar. També me contà que els oficials d'immigració de l'aeroport estigueren molta estona abans de permetre l'accés a n'en Sebas i n'Adela. Segur que si jo hi hagués estat, només en dir que som en Tomeu de ca'n McBoomerang mos haguessin obert totes ses portes! En fi, lo important és que passaren sa frontera, sobrevisqueren a una ciutat plena de turistes en ple estiu (Austral) abans de conèixer i ser allotjats a can Leo i na Zhenya, de CouchSurfng.

Conèixer na Zhenya i en Leo a Melbourne va ser un punt d'inflexió a la nostra estada a Austràlia. No només van ser uns amfitrions de CouchSurfing simpàtics i considerats, sinó que l'afecte fou recíproc des del primer dia i vam crear uns lligams d'amistat que segur duraran al temps i a la distància. Fórem els seus primers convidats de CS, es notava que tenien ganes de mostrar-mos coses i de que noltros també mos ho passéssim bé. Com aquell dia que visitàrem un mercat i férem l'aperitiu del dia menjant ostres, o aquell altre dia que anaren d'excursió a la Mornington Peninsula (i ens trobàrem). Sense en Leo i na Zhenya mai haguéssim viscut aquests moments (i molts d'altres...).

Ostres al mercat de South Melbourne

Primer contacte amb l'Oceà

Els primers dies a la ciutat els passàrem caminant, la millor manera per conèixer la ciutat. Del primer moment tots quatre mos enamoràrem de Melbourne: els seus parcs, l'ambient que s'hi respira, els edificis, es cafès,... De tot menys dels preus!