Primer contacte amb Tailàndia: Bangkok i Loi Krathong

L'estada a Tailàndia va ser molt diferent de les que férem als altres països, i fou degut a l'absència d'en Tomeu. El molt gamarús es va entretenir massa amb els elefants (sí sí, aquells que surten a la fotografia del post anterior) i no va ser a temps d'agafar l'autobús cap a Bangkok. Aquí em teniu a mi, na petita Pupuça posant-vos al dia de les nostres aventures. Esper i desitj que en Tomeu mos trobi aviat...

Després d'unes 12 hores d'autobús des de Siem Reap arribàrem esgotats al gran Bangkok. Tot i així, tinguérem sort en els tràmits fronterers, ja que sovint tens possibilitat de, un pic creuada la frontera i en terres tailandeses, quedar-te més tirat que una burilla. Sí sí, el bitllet comprat a Cambodja no serveix per a res, i els conductors thai et diuen d'agafar el tren i aspabil!

Les primeres impressions de Tailàndia ens feien percebre que era un país diferent del Vietnam o Cambodja. Potser més desenvolupat? Potser. Carreteres amples, més cotxes, més luxe,... Més endavant ens assabentàrem que el país no ha estat bombardejat ni en cap guerra (excepte les civils) internacional, a diferència dels països de la Indoxina.

"ถนนข้าวสาร" és possiblement el més conegut de Bangkok. Khao San Road. És un carrer on s'hi instal·la un mercadet que satisfà al turista més guiri. De menjar a roba hippiosa com també típics souvenirs, massatge al peus amb cervesa de regal, carnets falsificats (ens n'oferiren un que era un carnet de conduir validat per l'ONU!!) i, malauradament, molta oferta de prostitució. Bangkok és molt, massa, popular pel turisme sexual. Khao San i Rambutri són els carrers que conflueixen tot tipus de turisme: gent variades, "amb pintes", motxileros, gent que vol fer negocis i transexuals, ja que a Bangkok estan molt integrats i acceptats en la societat.

Vam tenir la sort de coincidir amb una festa, Loi Krathong, la festa que es celebra en la dotzena lluna plena de l'any. La tradició els porta a fer petits fanals amb fulles de lotus que il·luminen i deixen anar pel rius i canals, com si fossin cuques de llum que van riu avall. Altres, coberts amb una papers de colors que conserven l'aire calent s'enlairen i il·luminen el cel nocturn.

Bangkok és molt més que oci i festa, en Tomeu hagués xalat per tot arreu. Sobretot al Palau Reial on tenien unes normes d'etiqueta molt estrictes i no deixen entrar a ningú que mostri genolls, colzes o alguna part més que no ens enrecordam. Això sí, et deixaven roba de franc... et podies disfressaaaaaaaaaaaaaaar! El destacable del recinte on hi ha el Palau és la quantitat de temples (de totes mides i colors), que mostren una època d'esplendor del país. A diferència dels temples budistes d'altres països, els thai estan plens d'elements lluents: miralls, pedres de colors,... L'inquilí del recinte, el rei, és una figura venerada i molt respectada per tots els tailandesos. Pels carrers ens trobàrem imatges emmarcades i amb flors al peu. També es veu que quan sona l'himne del país a les set del matí tothom deixa de fer el que està fent i es planta dret fins que acaba. Com a ca nostra vamos...

Una figura en un dels temples del recinte. Què lluent!

Una de les moltes imatges que hi ha del rei.

Un altre temple destacable i que ens va agradar molt a tots tres, fou el temple Wat Pho, que allotja l'escultura de buda estirat més gran del món. La bona peça fa 46 metres d'allargada i 15 d'alçada.

Com van ficar l'escultura dins l'edifici?

Després de gaudir d'uns quants dies a Bangkok, ens posàrem en marxa camí cap al sud, fent una primera parada a casa de na Nok Silabut, una al·lota tailandesa de CouchSurfing que ens va allotjar 3 dies a casa seva a la ciutat de Nakhon Pathom. Tenint la possibilitat d'estar a casa de gent d'aquí, una vegada més, mos va permetre endinsar-nos una mica més dins la cultura tai i conèixer de més a prop a la gent. A aquella ciutat s'hi organitzava una fira anual que congregava a monjos i fidels budistes durant es cap de setmana. Noltros fórem dels pocs turistes enmig de tant devot! Tota una immersió!