Una petita part de les Filipines

Platja o muntanya? Aquest fou el dilema d'aquells dos per passar els seus dies a les Filipines. Les Filipines és un país molt extens amb més de 7000 illes on la zona central de les Visayas és possiblement el més turístic i conegut amb les ciutats de Cebú o Boracay. Manila es troba a la illa de Luzon on al nord hi ha les muntanyes Cordillera. Com que no teníem dies suficients per visitar-ho tot s'havien de decidir entre les zones turístiques de platja amb mojitos baix cocoters o bé fer dotze hores d'autobús per veure les "Rice Terraces", unes terrasses per conrear arròs de fa més de 2000 anys i són patrimoni mundial de l'UNESCO.

L'opció guanyadora fou anar a la muntanya, sembla mentida que en Sebas sigui illenc. O potser és que té por de descobrir que hi ha altres platges paradisíaques més enllà de les mallorquines? Idò això, el rostre de n'Adela i en Sebas tornà a ser el de sempre al voltant de natura, tranquil·litat (tot i no sempre) i bon menjar.

El viatge d'autobús ja fou una experiència. Pregunta pel lector/a: quantes persones caben dins d'un autobús? Doncs al número que heu pensat sumeu-hi els infants a les faldes, un seient extra per filera tapant el passadís i a les escales també hi ha lloc! Com serà el maleter!

Com que una imatge val més que mil paraules, enlloc d'explicar-vos com són les Rices Terraces podeu donar un cop d'ull a les fotos de l'àlbum (podeu clicar aquí). Mireu què pinxo que sortim na Pupuça i jo a la foto!

De terrasses d'arròs n'hi ha quasi bé al llarg de tota la Cordillera i poden tenir forma de teranyina, de mitja lluna,... Les de Banaue són a tocar del poble i després de fer una excursioneta (diguem-n'hi fer un trekking) de 6h arribàrem a les de Bantad que són Patrimoni per l'UNESCO. Aquestes terrasses, tot i que es poden desfer per les riuades, s'han anat utilitzant de fa més de 2000 anys i encara avui en dia les famílies en tenen un parell (mallorquí) en propietat per autoconsum. Resulta curiós que aquesta obra arquitectònica del Pacífic sigui tan semblant a les que feren el inques a Amèrica o els àrabs a la Serra de Tramuntana.

Sort que per l'estada a Banaue en Sebas i n'Adela no anaren amb presses, doncs com que hi plou cada dos per tres els plans s'han de prendre amb calma. Tot i així, tingueren molta sort amb el temps i després d'uns dies tornaren a fer les maletes per anar a Sagada, un altre poble de la Cordillera famós per les seves coves, les hanging coffins (taüts penjants de la roca) i el seu ambient hippie.

Durant la nostra estada a la Cordillera hem conegut gent de molts llocs que han fet que aquesta escapadeta valgui més la pena: en Quique i n'Àngel de Madrid, na Theresa d'Alemanya, n'André i na Marie també d'Alemanya, na Kristina de Noruega i el seu marit Paul de Romania, un parell de britànics i un ianqui. Ah! També coneguérem uns argentins.