感 謝 Arigato gozaima!!

Aquestes són les meves paraules per al Japó i, concretament per a la geisha que ens ha fet de guia a mi i a na Pupuça durant aquesta setmana. No podem dir que hagem vist molt del Japó, perquè set dies és poc per a un país tan gran i tan ric, però sí que hem gaudit de la seva gent, i això no es pot llegir a cap guia de viatges ni es veu a les fotografies.

La nostra arribada fou a Osaka, on na Noriko (de Hospitality Club) i el seu ocellet Piu ens van allotjar a tota la família. Fou una sort coneixer-la perquè, a banda d'acollir-nos a casa seva, ens ha mostrat racons d'Osaka i de Nara, ens ha recomanat (i molt bé) què menjar i on anar... i fins i tot a Tòquio ens va convidar a passar un dia amb els seus amics! El que no saben n'Adela i en Sebas és que jo vaig fer més amics que ells...

Osaka és potser la segona ciutat del Japó després de Tòquio i la seva àrea metropolitana. A primer cop d'ull ens vam adonar que no té res a veure amb Seül: gent més tranquil·la, moderna i estrafolària, estímuls lluminosos (però no tants), tot més ordenat... i també tot molt més car. I això que alguns amics d'en Sebas i n'Adela els havien dit que si Japó era baraaaaaaaat, que si els mòbils i les tabletes estaven tirades de preeeeeeeeeeeu. Res de res.

Prop d'Osaka hi ha la ciutat de Nara, coneguda pels seus temples patrimoni mundial de l'UNESCO i perquè hi ha més cérvols que habitants, tan educats com qualsevol altre japonès. També a la mateixa regió d'Osaka hi ha Kyoto, molt coneguda pel seu casc antic ple (literalment) de temples-patrimoni-mundial-de-l'UNESCO i els seus guiris corresponents. Tot i ser una ciutat molt turística no deixa de ser encisadora i això és el que més ens va agradar a tots. A qualsevol lloc et pots trobar una entrada petita d'una casa amb un jardinet pulcre, una tendeta de productes artesanals, una parella de geishas passejant, petites escultures de buda discretament col·locades. Vaja, que només passejant i perdre's pels carrerons ja val la pena Kyoto. I vaja amb n'Adela i en Sebas!! Els deixo sols una estona i coneixen un viatger alemany que fa any i mig que volta amb la seva furgo camper i n'hi queden dos més, un altre dia fan cas del que els hi diu l'al·lot de l'hostal i acaben a un centre comercial escoltant un concert de música tradicional d'Okinawa (illes tropicals del sud del Japó). No se'ls pot deixar sols...

Tòquio és una altra història: hotels càpsula, edificis sencers on la gent juga online 24h, l'edifici Sony on trobes de tot, que si el barri de Roppongi per anar de festa, que si el sumo, que si el Palau Imperial, que si la visió del Mont Fuji nevat,... bé, doncs de tot això no hem vist res. En dos dies i mig no es pot veure tot i hem estat gaudint més de la gent que hem conegut que d'allò que podem visitar el dia de demà. Ara bé, agafar el metro és tota una experiència. A Barcelona et pots embullar amb els Ferrocatas i Renfe (sobretot si ets de Mallorca, ja que "un tren és un tren"). Idò a Tòquio hi circulen trens i metros de 10 empreses diferents!!!! I el tiquet d'un no et val per l'altre...

Tot i així passar un dia al Yoyogi Park i veure gent de tota mena val la pena, com també acostar-se a l'SkyTree, la torre-de-telecomunicacions-més-alta-del-món, amb uns 600m d'alçada. I qui no gaudiria d'esmorzar a les 7 del dematí un plat de peix cru amb arròs? Dit així... doncs potser no. Però noltros direm que vàrem degustar Maguro i Sashimi, amb tonyina i salmó respectivament. A què ja sona més apetitós??

Com a curiositat de l'escriptura japonesa, heu de saber que, abans de la I Guerra Mundial s'escrivia de dalt a baix i de dreta a esquerra, però això era massa complicat pels americans (qui guanyaren la guerra amb el Japó) i decidiren que s'ha d'escriure com "Déu mana": d'esquerra a dreta. Gràcies als ianquis, tothom comprèn ara l'escriptura japonesa...

Com veieu no mos hem avorrit, tot i que el Japó és un país que demana més dies per assaborir la seva essència. Però ara mateix ja mos trobam tots a Manila (Filipines) on avui a la nit agafarem un bus fins a les muntanyes del nord i probablement no tindrem connexió a Internet.

Podeu veure més fotos aquí.

PD: Tot i que no som a les antípodes del Japó, ho sembla....