Ai les coreanes!! (les aventures, és clar)

Doncs això, res més aterrem a l'aeroport d'Incheon a Seül em trobo que dues mosses vénen a rebre'm per a què no em falti de res durant l'estada a la ciutat.

Mentre jo anava a conèixer Seül amb la meva amiga, n'Adela i en Sebas marxaren amb els dos coreans que els han fet d'amfitrions: na Kwi-Ae (Anne) i en Young-Kyo, tot i que no han pogut estar tot el temps que els hi hagués agradat ja que aquí a Corea la gent treballa moltes hores, les estones que han pogut compartir han estat intenses.

Heu de saber que en aquesta ciutat s'hi mescla un ambient molt tecnològic amb una societat molt conservadora, això es veu a tot arreu: milers d'estímuls lluminosos, gent per tot arreu, olors, colors que es barregen en una gran avinguda plena de transit i gratacels però tallada per carrerons estrets i ombrívols. Tot és un codi diferent per a tots nosaltres i que, quelcom tan quotidià com anar a fer un mos a un restaurant pot esdevenir en una petita aventura. En aquestes fotos veureu com n'Adela sembla feliç abans de posar-se amb els chopsticks (palillos) i el Sebas intenta seguir el què veu a les fotos del menjar i sort de la madona qui li explicà que no cal vessar tot el brou damunt la taula per gaudir del menjar... val a dir que el que semblava un plat venia a ser un escorredor.

Seül és una ciutat tan gran que basta agafar l'autobús o el metro, baixar a qualsevol lloc i posar-se a caminar per trobar-se immers en un entorn completament diferent al mediterrani. En Sebas, n'Adela i na Pupuça es deixaren anar sense rumb per tot arreu descobrint així els racons de la ciutat: el mercat Namdaemun, el Palau Gyeongbokgung, Seoul Plaza, el passeig Sejongno on hi ha les estàtues dels dos reis més influents i actualment respectats de Corea, el barri Myeong-Dong, fins i tot al barri Gangnam (sí, sí, d'aquí ve la cançó que tothom escolta i balla, fins i tot l'Artur Mas del Polònia i el Mitt Romney de veritat, busqueu-lo al YouTube).

Tanta gent angoixa una mica, i aquells dos volgueren anar a estirar les cames enmig de la natura, al Parc Nacional Bukhansan, a tocar de Seül. El que no sabien aquests dos és que a una ciutat tan gran, toca a molta gent a tot arreu per molt que ho reparteixis. Realment els hi agradà molt i no els hi costà conèixer gent autòctona per fer-los de guia.

Un altre dia els pegà per anar a una ciutat de l'extraradi de Seül, Suwon, que per variar, té més habitants que Madrid. Allà visitaren una fortalesa patrimoni mundial de l'Unesco, una casa d'una parella que els va acollir dos dies i una de les 10 universitats de la ciutat. Tot plegat fou una experiència gastronòmica, cultural i psicodèlica (res no és el que sembla...).

En resum, ells no ho reconeixeran però quasi se'ls hi cau la llagrimeta l'últim dia de Seül en acomiadar-se de n'Anne i en YK, i recordant tota la gent que s'han trobat i lo bé que s'ha portat tothom amb ells. Per la meva banda, us he d'informar que he convençut a una de les bessones a que ens acompanyi pel Japó, on partirem demà al matí i hi serem uns dies. L'altra ossa bessona ha decidit emigrar cap a Mallorca a la recerca d'una vida millor (no sap com són els ossos alemanys...).

PD: Podeu veure més fotos de Corea clicant aquí.